Després de la tempesta, torna la calma...

Fa molt de temps que no escric cap comentari...No sabia per on començar...Massa experiències en tant sols un estiu.

De tot s'aprèn, però potser em quedo amb una frase que vaig sentir a una amiga: No esperis a demà per dir el que vols avui... Bè, doncs, crec que és una filosofia bona per afrontar les diferents sorpreses que ens pot deparar el futur.

Mai sabem si aquella persona que tenim al costat, que sabem que està allà, demà continuarà estant. Poden passar moltes coses, i per desgràcia, no sempre estem preparats per afrontar-les, i per tant, us convido a tots a què feu saber als vostres amics i familiars quant els estimeu, a perdre la vergonya que molts tenim per dir "t'estimo" fins i tot als nostres pares... Potser demà serà tard, així que aprofitem els petits moments que podem estar amb ells.

Jaume, això m'has ensenyat a la teva estança a l'hospital.

Abuelita, todo esto no te lo pude decir a tiempo, pero te lo intenté transmitir en las noches de agonía... Te añoro.

A tota la meva familia (biològica i política), amics, i a tu, RM (i a la Tonyi, és clar!), us estimo moltíssim!!

I per què no ens protegim?

Ah! Ja està aquí: Sol, platja, calor...L'estiu!! Aquest gran productor de cossos bruns i de gambes a la planxa que caracteritzen la Mediterrània...
I jo em pregunto: I per què no donar la oportunitat a la nostra pell de no cremar-se?
La protecció natural del nostre cos contra els raigs UVA i UVB és la melanina, un pigment que es produeix en els melanòcits, les cèl·lules que més treballen durant l'estiu...
Ara bé, és massa treball el que estem demanant a aquestes cèl·lules; bàsicament, que ens protegeixin de sol a sol durant tres mesos!! Així doncs, per tal d'entendre-ho, arriba un moment en què es poden esgotar, i aleshores? doncs ens quedem sense melanina (i apareixen aquelles antiestètiques taques de color blanc, completament despigmentades). L'altra cara de la moneda la tenim en les persones que es posen negres, negres...I oh! quina bona cara fan!, doncs no és tant bo el posar-se negre!! Primer de tot, perque és un indicador de que hem pres massa sol, i hem activat la producció d'aquest salvador anticancerigen, i segon, perque el sol envelleix la pell, al provocar l'augment de radicals lliures en la mateixa. Tot un senyor aquest sol.
Alguns pensareu "però si el sol va bé per sintetitzar vitamina D", i és veritat, però la quantitat de sol necessària per aquesta síntesi és la mateixa a l'hivern que a l'estiu (i a l'hivern, l'únic lloc que rep els raigs solars és la cara, no tot el cos!!).
Hi ha tantes coses més a dir... Potser un altre dia ho amplio, però per si de cas, i per què no ens posem crema solar?

Per més informació, Mon i Cia, podeu visitar aquest article de la Universidad de Medicina de Chile

I per què no parlar d'alimentació?

Quan vaig a comprar al súper, molts cops em sento com si estigués a una farmàcia: Llet amb fluor, o enriquida amb omega 3, o amb calci, i inclús els famosos "iogurts pasteuritzats després de la fermentació".

Crec que cadascun d'aquests productes és digne de menció per les implicacions que tenen en el nostre organisme.

Fixem-nos, primer de tot, que tots aquests productes provenen de derivats de la llet. I ara reflexionem: Els humans som els únics animals que després de la infantesa, seguim bebent llet, i per tant, podem deduïr que, quelcom que en principi no hauria de ser natural (la llet només es pren mentre la mare amamanta), ho hem forçat: ens hem fet resistents a la lactosa, el sucre que porta la llet, allargant el periode d'alletament fins a la vida adulta.

Un cop feta aquesta reflexió, parlem d'aquests novedosos productes:

1. La llet enriquida amb fluor: Gran invent, ja que la llet, de forma natural aporta calci, i el fluor reacciona amb aquest, fent que no es pugui absorvir pels nostres ossos. Aquest producte és un excel·lent elixir bucal (pel fluor) i prou. De fet, crec que actualment ja l'han retirat del mercat.
   
2. La llet enriquida amb omega 3: L'omega 3 és un àcid gras essencial, això vol dir que nosaltres no el podem sintetitzar, però que el necessitem pel bon funcionament del nostre cos. Aquest àcid gras el trobem, de forma natural, en el peix blau o en les nous; per tant, al beure llet rica en omega tres, ens estem prenent un batut de sardines, o algun invent així.
3. La llet enriquida en calci: Si la llet ja aporta calci, per què l'hem d'enriquir encara més? Això pot provocar que els nostres ronyons hagin de treballar en excés, i fins i tot que ens puguin aparèixer les temudes pedres al ronyó.
4. Els iogurts pasteuritzats després de la fermentació: Aquest és el millor segons el meu punt de vista; en un resum ràpid, la fermentació és el procés mitjançant el qual els bacteris transformen la llet en iogurt. Són aquests bacteris els que fan que el iogurt sigui un aliment tant beneficiós pel nostre organisme, ja que ajuden a regular la flora intestinal, no el iogurt en sí. Amb la pasteurització, el que fem és una esterilització del iogurt, és a dir, eliminem tots aquests microorganismes. Normalment, la pasteurització es fa en la llet que després rebrà els bacteris, però en aquest producte, la pasteurització és el procés final; és a dir, ens ofereixen uns làctics que no aporten l'ingredient base dels iogurts, ja que aquests han estat eliminats.

Bé, com veieu, molts dels productes que ens vénen com si res, no realitzen finalment la funció per la que el consumidor els ha adquirit.

I per què no intentem menjar de forma natural?

Aquestes som nosaltres!!

La meva gata i jo!!

I per què no...?

Pensem, per un moment en la gent que ens envolta, la que coneixem i la que no (però que també hi són), en la nostra feina, en la família,... Què canviariem?

Suposo que seran pocs els que responguin que no canviarien res. I per què no fer-ho? Podem intentar canviar el nostre entorn, millorar-lo, per sentir-nos més còmodes i ser més lliures d'escollir.
Ara bé, cal que recordem que la nostra llibertat termina quan comença la de la persona que tenim al costat, i és per això que crec que el primer pas per millorar les nostres relacions i el nostre entorn, comença pel respecte als altres.

...I per què no intentar-ho?

Quatre minuts abans que comenci la F1...

Hola a tots/es!

Aquest és el meu primer blog... Sóc novatilla, però pretenc acabar dominant el tema...

Tres minuts per la sortida...

Us parlaré de les meves inquietuts, aficions, i altres temes que poden semblar-me interessants.

Dos minuts per la sortida... Un minut... Uff!!

Me'n vaig; tornaré (no és una amenaça...)

Només 6 monoplaces!!...Sense comentaris...